6èB Primària - c.p. l'urgell

Em dic... i vaig naixer a[...]i ara tinc 12 anys.

Ivan
Jo sóc n’Ivan Marí Ribas, nascut el dia 24/5/1997. La meva mare es diu Maria Ribas Tur i el meu pare José Marí Cardona. Ells em van crear.
El dia 24/5/1997, quan vaig néixer, a la meva mare li posaren una tela verda damunt per un motiu que no sabem i no em va veure néixer. Al meu pare el deixaren fora del quiròfan i quan vaig sortir amb el metge i el meu pare em va veure doncs jo estava amb la pell molt arrugada, roig i el meu pare va pensar:
- Què lleig!
Però ell era molt feliç per que havia nascut el seu primer fill i en aquell moment l’únic.
Als 7 mesos ja em sabia posar dret aferrant-me amb els objectes, i als 12 mesos vaig aprendre a caminar. Em va costar molt aprendre a caminar i queia moltes vegades.
Quan tenia 18 mesos va néixer la meva germana i quan va néixer va passar 2 ó 3 dies sense nom. La meva mare diu que quasi mai ens barallàvem.
Quan tenia 3 anys la meva principal afició era dir les senyals de tràfic.
Quan tenia 4 ó 5 anys vaig aprendre a anar amb bicicleta sense les rodetes. Vaig caure moltes vegades i em vaig fer moltes ferides. Recordo que un dia volia anar sense mans i em vaig pegar una castanya.
Quan tenia 5 anys vaig començar a jugar a futbol i a anglès. M’encantava anar-hi.
Quan tenia 6 anys vaig començar a anar a primària, jo era dels més petits i tenia por dels més grans. Vaig fer els meus 2 primers millors amics: n’Aaron i en Joan Pau. M’agradava molt jugar a bàsquet, a futbol i empipar a na Beatriz.
Quan tenia 8 anys vaig deixar de jugar a futbol per que va venir un entrenador que no parava de renyar-nos i m’avorria amb ell. Quan tenia 9 anys vaig inventar-me un joc de llençar-me amb el tractor de joguina de plàstic que tenia una roda quasi partida per la meitat. També em llençava amb patinet.
Quan anava a cinquè vaig treure el meu primer insuficient. No em va agradar gens i em vaig posar trist, però no vaig plorar. M’agradava molt llençar-me des de damunt d’un camí ple de roques i pedres que era molt empinat. M’agradava molt jugar al MONOPOLY, a la Play Station 2 i a la Nintendo DS.

Blue
Hola em dic Ollisea-blue Emmett, vaig néixer el 18 d’abril de l’any 1996.
El meus pares em van dir que vaig tardar en néixer 28 hores desprès
d’haver trencat aigües.
Quant varen arribar a la meva casa hi havia un munt de gent, tota la meva família.
Quan ja tenia tres mesos podia donar voltes I seure tota sola, Desprès d’uns mesos, quant en tenia sis, vaig a prendre a anar a quatre potes. I als 8 mesos ja podia caminar, però em queia de vegades.
Quant vaig fer el meu primer aniversari, la meva avia em va regalar un ós que m’agradava i sense ell no podia dormir. Als dos anys vaig vindre a viure a Eivissa.
Als tres anys vaig començar l’escola de infantil a Sant Agustí i m’agradava molt. En l’escola de Sant Agustí vaig a prendre a nadar, perquè anaven cada setmana a la piscina de Sant Josep a aprendre a nadar.
Als cinc anys m’agrada molt els bebès de joguina, estava hores a jugant amb ells.
Als sis anys vaig aprendre a anar en bicicleta i la meva primera dent em va caure aquella nit. La vaig ficar baix del coixí i en van portar 10€.
Als vuit anys m’agradava molt pintar i jugar amb els meus amics. Als nou anys vaig començar l’escola nova, on al principi no em coneixia ningú i tenia molt por, però ara ja duc tres anys allí i m’agrada molt, tinc molts d’amics i m’agrada molt el meu mestre.
Ara tinc 10 anys i m’agrada molt anar de compres amb els meus
amics.

Alba
Em dic Alba i vaig néixer fa onze anys a Eivissa, a un hospital que es diu Can Vilas.
Vaig néixer el 22/12/97. Els meus pares m’han dit que quan vaig néixer el meu pare es va emocionar molt. El meu pare no hem va poder veure nàixer perquè vaig néixer amb uns dies de retard i varen tenir que dur a la meva mare al quiròfan.
Amb un mes ja vaig anar a la neu. La primera dent em va sortir als 6 mesos. Quan em sortia plorava molt i treia molta bava.
Quan tenia 7 mesos tenia tres dents dalt i dos baix. M’agradava molt fer “palmes palmetes” i dir adéu.
Als 10 mesos ja tenia quasi totes les dents. Parlava com una cotorra però no se m’entenia res. Volia menjar i beure tota sola. Quan tenia mig any va néixer na Joana, una de les meves millors amigues,el 28 d’agost del 98.
El 9 de març del 99 vaig començar piscina amb s’escoleta. Sempre m’ha agradat nedar.
Als tres anys vaig començar a esquiar. Als quatre anys vaig començar a anar vestida de pageseta. Als 4 anys i mig vaig començar gimnàstica rítmica i m’agradava molt.
Fins els quatre anys m’han agradat molt els bebès i al cap d’un temps quan tenia quasi 5 anys la meva mare em va dir que estava embarassada. Allò va ser una de les millors noticies de la meva vida. Al cab d’un temps va néixer la meva germana, que li varem posar Laia. Va néixer el 6 de febrer de 2003. A partir dels 8 anys cada estiu me n’he anat de campaments. Ara visc feliç amb la meva família i m’ho pas molt bé amb na Laia.

Raquel
Em dic Raquel Bonet Ribas. Vaig néixer fa 12 anys a Eivissa, a l’hospital Can Misses el dia 16 de Març del 1997.
Després de néixer, el meu pare hem va agafar i la infermera que estava al seu costat li va dir que m’agafés bé perquè semblava que portava un cistell d’ous.
Un poc després de complir un any, vaig començar a caminar després d’aterrar molts cops. El que no podia fer era anar a dormir sense el meu mocadoret, però quan vaig complir dos anys el vaig deixar.
També m’han explicat que quan tenia quatre anys, jo i la meva mare havíem anat a l’ hospital i mentre esperàvem jo vaig veure unes sabates tan boniques que vaig començar a netejar-les. Quina vergonya va passar la meva mare!!
Just després vaig començar la gimnàstica rítmica, on moltes vegades ens teníem que maquillar, cosa que a mi m’encantava, maquillar-me o posar-me collarets.
Als set anys vaig decidir ser veterinària, perquè m’agradaven molt els animals.
I als nou, vaig començar la catequesis per després fer la comunió.

Beatriz
Em dic Beatriz Cardona Barvié i vaig néixer a Sant Josep, un poble d’Eivissa.
El dia del meu naixement va ser molt especial per a tots, però el més curiós va ser que només em van fer una fotografia.
Jo vaig començar a caminar a l’edat de la curiositat, amb 2 anys, per intentar agafar-ho tot. Després per anar d’aquí a allà,etc.
Amb 2 anys vaig anar a casa de la meva àvia i vaig ensopegar amb un graó i em vaig fer un tall a l’orella, aquella va ser la primera vegada que he feia una ferida gran.
De petita m’encantava emportar-me a la boca tot el que trobava, era difícil que se m’escapés alguna cosa.
Amb 3 anys i mig va ser la primera vegada que em ficava a una piscina, va ser amb l’escola. Al començament plorava perquè no m’agradava però després em vaig ficar.
Amb 3 anys i mig vaig viatjar per primera vegada a la neu, no m’agradava molt perquè estava freda i era una mica incòmoda caminar sobre ella.
Amb 3 anys quasi 4 m’agradava dir que no, per tot deia que no.
Amb 7 anys i mig vaig tindre una “coballa”, de nom li vaig posar Manchitas.
Amb 9 anys vaig viatjar per primera vegada fora d’Espanya, a Àustria. Allà tot era molt bonic, sobre tot les cases, estaven plenes de flors.
Des dels 7 anys que no paro de provar tot tipus d’esports per veure quin m’agrada més. Al final el que m’agrada més es el tir amb arc.

Joan Pau
Em dic Joan Pau Tur Ribas i vaig néixer fa onze anys, el 5 d'abril de 1997. Els meus pares es diuen Tolo i Cati, també tinc una germana que es diu Mar.
Quant tenia un any vaig començar a anar a l'escoleta i als dos anys va néixer la meva germana. A mi no m'agradava gaire perquè plorava molt, però estava molt content. Als 3 anys vaig passar al parvulari.
Als sis anys vaig passar a primària i als set em va caure la primera dent.
Als nou anys vaig fer la primera comunió i als deu va néixer el meu cosí Joan; també estava molt content.

Elena
Em dic Elena Ribas Leier, vaig néixer fa 11anys el 26/5/1997 a Eivissa en un poblet que es diu Sant Agustí. La meva mare es diu Karina, el meu pare Francisco, però el diuen Panchi. La meva casa per a mi és la millor.
Abans de néixer jo no estava col·locada baix del tot. Doncs la meva mare va tindre que caminar d'un costat al altre. Després la meva mare ja estava farta i va començar sense el metge, el metge va cridar auxiliiiiiiiiiiiiii!
i al cap de uns minuts vaig néixer.
Quan tenia dos i mig m’agradava molt ballar i sempre ballava i la meva mare va preguntar a una acadèmia de ballet si podia anar. Em vam fer una prova i com era molt bona em varen agafar. Quan tenia 3 anys, el primer dia de pre-escolar, la meva mare em va deixar i se’n va anar. La professora no es va donar conte i em vaig escapar. Quin ensurt!!!!!!!!
Als 4 anys la meva mare i el meu pare em van comunicar que ja no es volien i que se separaven, això no em va agradar res, però ho vaig acceptar. A les poques setmanes el meu pare se’n va anar d’Espanya. Als 6 anys em vaig desapuntar de ballet, perquè ja no m'agradava tant com abans. I em vaig apuntar a Gimnàstica rítmica, perquè estaven totes les meves amigues: Raquel, Elena, Catalina, Alba, Marta...
Als10 anys vaig fer la meva Primera Comunió. La vàrem celebra a "Can Curt". Quan tots estàvem cansats la cambrera (Fina) li va dir a la meva mare que si em podia fer un regal i la meva mare li va dir que si. Als pocs minuts va baixar amb un gat. La meva mare es va penedir. També als 10 anys vaig fer el meu primer viatge sense la meva mare ni familiars, va ser als Pirineus. Que bé ens ho passarem!!
A vegades la meva família i jo mirem fotos de quan era petita i recordem tot.

Luana
Em dic Luana Morais i vaig néixer el 17/10/97 a Brasil en una ciutat no molt petita que es diu Joao Monlevade, de fet vaig néixer a l’hospital Margarida, però tenia previst néixer el 23 d’octubre i vaig néixer una setmana abans. Quan vaig complir un any m’agradava molt Piolí. Em va sortir la primera dent amb 7 mesos. La meva mare diu que no plorava gens.
Quan tenia quatre anys era una maniàtica de la neteja, als 6 anys em va caure una finestra al cap i em van posar tres punts. També era molt educada. Als 7 anys m’agradava la roba de diferents colors, era molt caparruda i molt sensible ,em vaig caure de les escales i em vaig fer mal a la cama, però no em vaig rompre res. Als 8 anys va néixer el meu germà Lucas. Als 10 anys em vaig rompre la cama i vaig estar en repòs un mes. Ara visc feliç amb la meva família.

Aaron
Em dic Aaron, vaig néixer el 24 d’abril de 1997 a Eivissa.
Quan vaig néixer el primer que em va canviar el bolquer amb molt de fàstic va ser el meu germà.
Era molt moreno i tenia els ulls molt negres.
Als dos anys i mig vaig aprendre a anar amb bici amb rodetes. Als tres em varen comprar el meu primer monopatí. Però el que més m’agradava era poder sortir de passeig. Quan era petit no m’agradaven els xumets.
Als cinc anys em van llevar les rodetes de la bici. I ja era gorro groc de natació. El que més m’agradava era dibuixar però només em sortien mamarratxos. També m’agradava anar a la cuina i menjar-me els llimons.
Als set anys em varen comprar una bici nova, També pel meu aniversari em varen regalar la play-station 2.

Guilherme
Em dic Guilherme i vaig néixer l’1 de Gener 1997 a les quatre de la tarda, a l’hospital Maternal Infantil de Goiania, a Brasil. Vaig pesar 3 kg i media 50 cm. No plorava molt i tampoc menjava massa.
Quan tenia 8 mesos vaig començar a donar les meves primeres passes i als 10 mesos vaig estrenar la primera dent.
Als 9 mesos em va passar una cosa important: la meva cosina em va tirar de la cadira i al caure vaig perdre la consciència. La meva mare, molt asustada, em va agafar i va sortir al carrer per buscar ajuda. Un home que passava en bicicleta em va fer el boca a boca i em va salvar la vida.
Les primeres paraules les vaig dir quan tenia 1 any i la meva mare deia que era molt llest perquè era molt despert i feia moltes trapelleries…………………..
Als 2 anys vaig tindre un altre ensurt, em van ingressar a l’Hospital de los Niños perquè tenia una pneumònia. Menys mal que la meva habitació estava davant del zoològic de la meva ciutat i des de la finestra veia els ximpanzés fent el “mono”. Quan vaig sortir de l’hospital la meva família i els meus amics em van fer una gran festa, em va agradar molt perquè em van fer molts regals.
Als 6 anys el que més m’agradava era jugar al carrer amb els meus amics. Un d’ells tenia una furgoneta i un dia vaig pujar-hi i em vaig caure de cap, altra volta vaig perdre la consciència. El meu veí em va portar a la seva casa i quan els meus pares van arribar em van dur al metge, encara estava inconscient. El metge em va despertar, després vàrem saber que havia tingut un traumatisme craneal i que perdria la memòria temporalment. Al dia següent no recordava res de res del que havia passat i m’ho van tindre que explicar tot.
Per fi una bona noticia: als 7 anys vaig tenir una germaneta, na Fernanda. M’agradava jugar amb ella i ajudar a la meva mare a cuidar-la. Un any després va néixer el meu segon germà: n’Eduardo.
Als nou anys els meus pares varen vindre a Espanya a treballar. Els meus germans i jo ens vàrem quedar a casa dels meus avis. Un any més tard els meus pares ens van vindre a buscar I marxarem tots junts cap a Barcelona. Aquesta ciutat em va agradar molt encara que feia molt de fred. Als 11 anys vivia a Barcelona i anava a l’escola Annexa Joan Puigvert a Girona. Tenia molts amics i era una escola molt grossa.
Fa uns mesos vaig venir cap a Eivissa, el meu pare va trobar un treball a l’illa i vam tenir que partir de Girona. Ara sóc aquí, a l’Urgell.

Fabio
Hola em dic Fabio, i vaig néixer fa dotze anys a Hamburg, una ciutat d’Alemanya. De fet vaig néixer en un hospital que es diu Helim. Vaig néixer a les 12:10 i els meus pares és van a posar a plorar d’alegria de que vingués al món.
Quan tenia tres mesos i mig els meus pares, el meu germà i jo vàrem vindre a Eivissa a viure. Amb un any em van comprar un cotxet, que tenia forma d’aranya, em posaven a dins i jo amb els peus en terra vaig córrer per tota la casa, m’agradava molt.
Desprès als tres anys em van comprar un tricicle que m’agradava molt i també vaig aprendre a nedar sense “manguitos”, era molt emocionant. Als quatre anys vaig anar als pàrvuls i el primer dia em feia una mica de por, però desprès vaig tindre molts amics, la professora es deia Lola i era molt simpàtica. També en van apuntar a futbol a sant Josep però em vaig desapuntar.
Als set anys em van posar a la escola anglesa que es diu Morna International Collage i em van posar a segon perquè tenia set anys i no vaig fer primer. També als set m’agradava molt anar amb bicicleta i a poc a poc vaig anant aprenent a fer “skate”. Als deu anys ja estava en l’Urgell i m’agradava molt anar amb skate ja sabia fer rampes i l’ensenyava als meus amics.

Savina
Jo soc na Savina i vaig néixer el 12/11/1997 a la una de la nit i abans de tot això aquella mateixa nit el meu pare va fer cargols per sopar. Quan a la meva mare li van començar les contraccions, va dir que els cargols eren dolents i que li havien fet mal a la panxa, però era jo que volia sortir. Quan va vindre la comare vaig sortir i no sabien si era nen o nena i mira que això es fàcil.
A l’any vaig caure d’una escala, no vaig plorar però em va caure un tros de llengua. A l’1 i mig una mica mes tard vaig començar a caminar i el que més m’agradava a l’1,2 i 3 anys eren els teletubbies; tenia de tot amb teletubbies dibuixats.
Als 4 anys em vaig apuntar a ballet amb na Tuti i als 5 a gimnàstica rítmica. Als 6 anys va ser la pitjor època, jo ja anava a l’escola de grossos i això implicava estudiar. Els meus pares és van separar i això no m’agradava molt. El que m’agradava eren les barbies i les tres bessones per a mi eren el millor.
Als 7 anys la meva mare va obrir la tenda que es deia “librería es Vedra” hi havia un munt de coses, però amb el que em vaig fixar jo era en una llepolia nova que estava molt bona; era desconeguda per a mi però estava tan bona...
Als 8 anys vaig anar al parc de les ciències de valència i als 9 anys als Pirineus. Bo, a aquella època vaig viatjar molt i el que més m’agradava era cantar...

Catalina
Hola em dic Catalina i vaig neixer fa 11 anys a can Missses. Si el meu pare s’hagués parat hagués nascut a mig cami. Vaig tenir que estar a la incubadora perquè estava vermella.
D’1 a 3 anys vaig deixar el xumet. Vaig fer un tracte amb la meva mare, si li donava el xumet al gos de la meva tia em donava una capsa de colors. Hi així ho vaig fer. La meva afició era pintar.
De 4 a7 anys vaig començar a anar a ball pagès i a gimnàstica.
També em diuen que em van regalar un llibre de la Caputxeta vermella i venia amb un CD que contava el llibre. Com que m'agradava molt i l'havia sentit tantes vegades la meva mare posava el CD seguia el punt en el llibre i pareixia que sabia llegir.
De 7 a 10 anys ja vaig començar l'escola grossa (l'escola de baix).
També vaig anar a Disney Land una setmana ,divertidissima!!!!!
Però la gent no em deixava passar per fer-me una foto amb el personatge que volia i em vaig ficar a plorar. Així la gent em va deixar passar je, je, je...

Kevin

Jo vaig néixer el 27 de setembre de 1996,a Colòmbia a l’hospital clínica Pio 12.
Quan vaig néixer tenia un color groc per tot el cos, perquè havia nascut abans d’hora i els meus pares es van posar un poc nerviosos i em van posar en una incubadora. Després als 8 mesos vaig aprendre a gatejar.
Al cap d’uns mesos vaig complir un any i vaig aprendre a caminar i a llençar joguines. Als tres anys em vaig caure per les escales de la meva casa, fent-me un tall al front i vaig començar a anar al col·legi.
Als 4 anys ens vam vindre a Espanya. Els meus gustos eren: saltar, córrer i els peluixos … també les meves aficions eren dormir, jugar i menjar. Llavors als 5 anys vaig anar a infantil que m’anava un poc malament.
Als 6 anys vaig començar a anar a un club cristià i també vaig aprendre a muntar bicicleta i em vaig caure a la piscina. Als 7 anys em va picar una abella a l’ull dret en un campament de estiu cristià, que va ser molt divertit. Els meus gustos eren muntar bicicleta, muntar en patins ,ballar... i la meva afició era la natació.
Llavors quan vaig complir 8 anys el meu pare en va llençar a la piscina gran i vaig a prendre a nadar, però em vaig enfadar molt. Després als 9 anys ens van canviar de pis, a El Ruedo, i també vam anar a veure als meus avis que hi estaven molt malalts. Els meus gustos eren: cantar, jugar amb sa bicicleta i jugar a bàsquet...i la meva afició era el futbol.

Queren

Em dic Queren Gisbert Alvariño, vaig néixer fa tretze anys a Eivissa a l’hospital Can misses. Quan tenia un any vaig aprendre a caminar, però un dia em vaig caure per les escales de la meva casa.
Als dos anys m'agradava molt ballar i cantar. Dels 3 a 4 anys la meva mare va intentar tirar el xumet, però jo l’agafava de la escombraria i el netejava. Un dia em vaig quedar tancada a la perruqueria de la meva avia i vaig passar molta por. Quan tenia set anys em deien la “chuches”, perquè m'agradaven molt. També em vaig canviar de col·legi i vaig repetir segon. Però vaig conèixer al a meva millor amiga que es diu Fàtima. La meva afició era ballar i pintar-me les ungles i dissenyar roba. També m'encantaven els gelats, però se’m va caure una dent i a mi no m'agradava perquè pensava que em feia molt major.
Als deu anys el que més m’agradava era dissenyar roba; des de petita sempre m'ha encantat. També m'agradava altres coses com pintar, ballar i jugar amb les nines. Ara tic 13 anys i soc mol feliç.

Max

Hola, em dic Max Talevi i vaig néixer a les quatre i quart en Palma de Mallorca el 1997.
La me va mare es anglesa i el meu pare Italià.
Vaig néixer tot Blau perquè tenia el cordó umbilical tot enrotllat al coll.
Vivia en Mallorca a una casa en un poble que es diu Consell.
Quan vaig complir un any vaig dir la primera paraula.
Era el 15 de Març i era l’aniversari de la meva mare. Jo i el meu pare vam anar a una botiga d’animals, vàrem comprar un gat persa gris de 3 mesos. Jo no ho recordo molt bé, però recordo que sempre se escapava pel veïnat.
Als dos anys ja podia caminar perfectament, em van apuntar a natació, m’agradava molt, doncs em vaig quedar molts anys.
Als 5 anys vaig aprendre a anar en bicicleta sense rodetes i jugar amb els meus animalets que encara tinc. M’agradava molt disfressar-me de Pikachu en els carnavals.
Quan tenia 6 anys em va caure la primera dent i em vaig apuntar a tennis.
Un dia em vaig aixecar del llit, estava dormit, vaig caure per les escales i em vaig fer molt de mal.
Quan tenia 10 anys em vaig rompre el radi del braç dret, patinant.
Doncs quan anava al col·legi tots els meus amics em firmaven a la escaiola.
Des de que tenia 1 any fins als 8 vivia a Mallorca. Després, dels 8 als 10, me’n vaig anar a Barcelona. I ara, dels 10 als 11, estic vivint a Eivissa.
Jo tinc família a Itàlia i a Mallorca. A Mallorca tinc la meva avia i el meu oncle. I a Itàlia tinc els meus cosins, avis, tiets i amics per tot arreu.
Ara visc a Eivissa (Sant Jordi), jugo a futbol amb el equip del Sant Josep i encara tinc el gat, de 10 anys i el gos de 3 anys. Vaig a un col·legi a Sant Josep que es diu C.P. l’Urgell.